No entenc. Primera volta fantàstica. Ramón Planas ens porta al Mercat d’hivern dos fitxatges il·lusionants com Kalu Uche i Víctor Sánchez i un d’al·lucinant com Coutinho. El Consell es grata la butxaca i fa una aposta clara. Tots ho celebrem. Tots. Estem d’acord, oi?
Des que comença la segona volta bategem com ‘una final’ cada partit… i l’equip es desinfla. Partits i derrotes a casa de vergonya. Alguna cosa ha passat. Servidor tinc una teoria. Pot ser que estigui equivocat. Pot ser que no. Pot ser que a mig fer.
Primera clau: o l’entrenador no ha sabut motivar als seus jugadors, o si ho ha fet, o no ho ha fet bé o els jugadors han passat d’ell. Tinguem en compte que el col·lectiu tenia un premi especial per anar a Europa. Per tant haig d’entendre que per currículum i per butxaca interessava a tots.
Contra el Sporting hem jugat un partit de vergonya aliena i pròpia. No hem tingut l’excusa d’oferir cap argument futbolístic. El de la possessió de pilota (60 contra 40 contra tot un Sporting) ja comença a ser una milonga que serveix de ben poc. No cal ser Einstein i veure que han arribat a la final de la Champions dos equips amb menys possessió de pilota que els seus rivals.
Aviam: la meva raó principal (sabent que puc estar equivocat i que qui no estigui d’acord amb mi no l’insultaré) es basa en l’ego de l’entrenador.
Vegem: alguna cosa no s’ha gestionat bé amb l’adéu de Javi Márquez; però per part de tots: del futbolista, del seu agent i de l’entrenador. Però… començo a pensar que ja són massa els incendis que té Pochettino. Tamudo se’n va sense acomiadar-se d’ell. El mateix Javi Chica. I David García. Moisés Hurtado acaba així així. Gairebé com Luis García. Pitjor adéu va tenir Corominas, que acaba entrenant a part. Kameni ve a Cornellà amb el Màlaga i no vol ni veure-ho.
Dic jo que igual algú en el club hauria de fer una reflexió sobre si són aquestes les millors formes que té el nostre encara tècnic d’acabar les seves relacions professionals amb els que se’n van, totalment contràries a tota la graderia. No, no són les millors, veritat?
Alguna cosa passa allà dintre. Algun episodi no es tanca be del tot; més aviat: es tanca fatal. Insisteixo: des de l’educació, no estic demanant cap cessament. Simplement demano una reflexió, si és que no és un pecat demanar-ho. Suposo que ningú li tindrà por a l’entrenador, oi? Som persones.
M’explico: quins jugadors han tingut l’eix de l’equip en la segona volta? Christian Gómez (21 anys) i Raúl Baena (22). Futbolistes correctes, amb bon futur, boníssimes persones que no contesten a ningú, però per a mí insuficients per portar tot el pes de l’equip en tota una segona volta. No ens podem jugar Europa així tenint al davant dobles pivots veterans, que rasquen i amb gent més apta en la banqueta. Jugo a ser tècnic? Mireu, jugar juguem tots. Però crec que l’entrenador hauria d’empassar-se una mica l’orgull en benefici del club. I per a mi no ho ha fet. Egocentrisme.
Estic convençut que algú dirà que els periodistes tenim culpa. Perfecte. Ja estem acostumats des de fa molts anys que quan les coses van malament som els primers a cobrar. El míster ens va dir fa dos mesos que ‘manipulàvem’. Quan van les coses be ja sabem que no tenim les culpes. No passa res.
Hauríem de saber que molts dels quals estan en el club estan allí de pas. En la banqueta i en la llotja. Els seguidors ens quedem i ens quedarem en el club. Ah! I als futbolistes del primer equip, senyorets: repasseu-vos una mica els herois dels 111 anys d’història d’aquest club. Sabeu on esteu jugant? Sabeu quí us paga? Us recordo que aquest club no és cap trampolí, que aquí no veniu a fer un stage per passar després a cobrar una pasta a un altre club, que això un club esportiu i que no són les vostres vacances pagades, que per sortir a la pàgina 22 dels diaris no teniu menys exigència, que aquí heu de tenir l’orgull i el respecte dels que han vestit abans aquesta samarreta, començant pels que com vosaltres han estat a la gespa, i els de la banqueta, i també a la llotja deixant-se els quartos i sobre tot els seguidors que diumenge rere diumenge us venen a aplaudir tenint en compte un entorn diari tant a la contra. Ja ho veieu: ens tenen molta mania i som pobres. Alguna cosa tindrem, oi? Be, el futbolista que es doni per al.ludit té un problema. I una solució: espabilar i còrrer.
En fi, que potser arribarà el dia en el qual passarem la tarda fent ‘El joc de la veritat”, i preguntarem coses que passen allí endins. Nosaltres tan sols preguntem: aquest és el nostre ofici, aquest és el nostre delicte.
Preguntarem per tota la pastarrufa que corre per Sant Adrià, perquè es va fer fòra Fernando Manresa, preguntarem de debò qui mana allí, preguntarem perquè hi ha jugadors estrangers del B que cobren una pasta i que no van ni convocats i fins i tot m’agradaria demanar que coses com aquesta s’haurien de justificar amb una mica més d’un: “no es va adaptar a l’equip ni a la ciutat”.
A aquesta ciutat esportiva de Sant Adrià, on aquesta setmana s’ha fet imprescindible posar una tanca, una reixa per salvaguardar el treballs dels professionals impedint l’accés molt perillos de la premsa a la porta dels vestidors. No passa res. Insisteixo: ja estem acostumats. Com va dir Pochettino, “la valla se pone en beneficio de todos”. Per a mí, ja la poden electrificar. Tranquils, que no m’hi aproparé.
Ai, mare!! Quina poca vergonya i quina falta de tacte i de respecte amb el nostre capità que està en el cel i que dóna nom a aquesta meravellosa Ciutat Esportiva. Tan i tan proper que era ell amb seguidors i amb la premsa!! Sempre amable, mai un ‘no’ a ningú… si pogués veure aquesta tanca segur que diria: “Dejaros de chorradas y quitar la valla, joder, que somos un club normal!!”