Respuesta: El nacionalismo catalán no entiende de crisis
Excelente artículo que hasta El Cizañas, con su exquisita cultura española, podrá descifrar sin dificultad
y que explica negro sobre blanco lo que yo pensaba hace treinta años, lo que pienso ahora, y lo que pensaré (si llego, que creo que no) dentro de otros treinta.
Antonio Galeote
29 de gener de 2010
Multes no, si us plau
Un idioma és un instrument de comunicació, però també és una forma viva de la cultura. Un idioma és diàleg i participació, és una manifestació vital i cultural oberta, dinàmica, sempre en marxa i democràtica.
Tots aquests conceptes són radicalment contraris a la imposició, a l'autoritarisme, a la prepotència, a l'abús, a l'exclusió, a la discriminació, a l'amenaça, al totalitarisme i a la por.
Per tant, pretendre que una llengua es pot imposar, concebre un idioma com un instrument d'opressió, com una forma de coaccionar i com una obligació no és només el reflex d'una mentalitat autoritària.
És, fonamentalment, el reflex d'una mentalitat mesquina, estreta i burocràtica que, a més, es mou partint d'una concepció profundament errònia. Partint d'un error sobre la gran importància que té una llengua.
Els que consideren que una llengua es pot imposar mitjançant la coacció no han entès res. Si pensen que una llengua es fomenta, s'estén i s'enriqueix amb l'autoritarisme, amb l'amenaça i amb la por, no han entès res.
Com poden criticar el tracte que el franquisme va donar a la llengua catalana els que ara, el 2010, utilitzen la coacció i l'amenaça per intentar imposar aquesta mateixa llengua? No s'adonen que la imposició va en contra de tot el que significa una llengua?
De vegades passa. Passa quan alguns buròcrates pretenen tancar una llengua viva, oberta i amb futur entre els barrots d'un nacionalisme de via estreta. Passa quan els que només són capaços de mirar cap al terra i mai cap amunt, troben en l'autoritarisme l'argument per imposar els seus burocràtiques concepcions.
I això és el que està passant. El que està passant és que aquests buròcrates que s'han equivocat d'ofici i que parlen en nom de Catalunya, actuen exactament igual que els altres buròcrates que tampoc no han entès res, ni ho pretenen, i parlen en nom d'Espanya. Són el mateix.
El pitjor mal que es pot fer a la llengua catalana ho estan fent aquests comissaris lingüístics que diuen que defensen el català. De la mateixa manera que el pitjor mal a la llengua castellana ho estan fent aquests ultraespanyolistes que pretenen lluitar contra la necessària expansió de la llengua catalana.
Algú va dir que algunes accions són pitjor que un crim, són una estupidesa. Aquest raonament és totalment aplicable a aquestes mentalitats que cometen l'estupidesa d'intentar imposar una llengua. Si això és tot el que saben fer per defensar i fomentar una llengua, millor que es dediquin a una altra cosa. Millor per a ells, per a nosaltres i, sobretot, per a aquesta llengua.