esto es para leerlo a fondo, el abogado de Forn diciendo cosas inesperadas y otras más esperadas:
Entrevista amb l'advocat de Joaquim Forn per valorar la sentència del Tribunal Suprem. Al seu client l'han condemnat a 10 anys i mig de presó
www.vilaweb.cat
Acojonante dice la verdad procesal no abducido , y suelta la verdad dolorosa de aceptar imposible de ver en tv3
—
I abusos policíacs: avui [dijous 17] tenim ull perduts, 40% d’uns testicles perduts, i quatre persones més a la presó.
—L’abús de la policia és reactiu. Els qui tenen responsabilitats públiques, com els qui comuniquen, farien molt bé d’advertir la gent que l’ocupació d’infrastructures crítiques com l’aeroport porta associades penes gravíssimes. I que determinats incidents com els que es produeixen, després de la reforma del 2015, poden portar a condemnes entre 5 i 8 anys de presó. I que això no surt de franc. I dubto molt que beneficiï els presos, i dubto molt que beneficiï Catalunya.
—
No ens podem manifestar?
—No existeix el dret de manifestació violenta. Ni aquí ni enlloc.
—
Policies sense ull, no n’hi ha. Manifestants sense ulls, sí.
—Efectivament, la policia és la que té, per disposició democràtica, el monopoli de l’ús de la força. Amb la seva normativa i reglamentació. Si ho fan correctament, estan justificats. I si no, són subjectes de responsabilitat. Com tothom.
—
Jo, això de treure ulls a xicots de vint anys…
—Depèn del xicot de vint anys, del context on es produeixi la pèrdua i de les circumstàncies que van dur a la intervenció de la policia. Pot haver estat una intervenció excessiva i l’agent mereix un retret. O no. Pot haver estat del tot justificat.
—
És justificat que una furgoneta dels Mossos envesteixi un noi?
—No. És un altre supòsit que haurà de ser subjecte d’una instrucció judicial. I, com a qualsevol lloc civilitzat del món, un tribunal resoldrà. Si aquí a Catalunya es tracta de no creure en els tribunals ni en la policia ni en res, on és la legitimitat? Al carrer? Amb els que cremen contenidors? No puc jugar aquest joc.
—
Hi ha estats injustos, senyor Melero. Es pot intentar canviar d’estat.
—Canviaré l’estat i què? Aquests que han governat l’autonomia amb la connivència amb el PSOE i el PP durant quaranta anys, aquests em portaran a Disneyland? Per l’amor de Déu, home. No sigueu il·lusos. Us penseu que Croàcia és un estat millor que l’antiga Iugoslàvia? Amb més garanties? No és un país protofeixista que recupera la part pitjor dels trenta i quaranta per posar-ho al panteó d’herois nacionals? La mera escissió no garanteix la felicitat.
—
I el mer trencament tampoc no l’empitjora. A vós el mite de l’Espanya democràtica us cau davant dels ulls. Quin problema hi veieu, que Espanya es trenqui? Suposem que es trenca. Molt bé. I?
—A mi m’és igual que Espanya es trenqui. M’és absolutament igual que Espanya es trenqui. Però així, no. Contra la meitat dels ciutadans de Catalunya, no. Contra qui no participa de la ideologia, no. I això que són una minoria, ja ho veurem. Els resultats electorals no deixen tan clar que siguin una minoria tan aclaparadora eh. No és la minoria russa d’Ucraïna.