La Diada 2012, ¿un antes y un después?

Algo me dice que Puchi ya es un material caduco que estorba incluso a los suyos de cara al futuro. Ahora es un simple altavoz de proclamas que le da chicha a todo sentimiento extremo y por ende refuerzo de campaña electoral aunque sean proclamas de libro de primero de populismo. ERC estoy casi seguro tarde o temprano se desconectará y enterrará del todo cualquier relación con el "valiente" hombre que fue presidente de la Gene.

Quien pagará los servicios prestados a Pchi. Un hombre que se sacrificó por todos los catalanes para que no les pasaran a cuchillo las fuerzas paramilitares y mercenarias españolas. Fuentes cercanas hablan de que el proyecto era degollar a 2/3 de la población y luego desde las cloacas del Estado vender que fue una epidemia de meningitis.

Un abrazo!
 


PdeCat se adhiere al recurso de Podemos.

Y ERC anuncia un recuento paralelo el 21 D por pucherazos. Ya tienen experiencia del Referéndum.

Enviado desde mi VIE-L09 mediante Tapatalk
 
Pues ERC como dice que las elecciones son ilegítimas e ilegales, anuncia ese recuento paralelo.

Enviado desde mi VIE-L09 mediante Tapatalk
 
No me parece bien, cuando montan golpes de estado en Zaragoza, van con todos. Me parece un poco facha ahora decir "es mi recurso y me lo follo cuando quiero".

Enviado desde mi VIE-L09 mediante Tapatalk
 
Por cierto, el extremismo en la proclama sensacionalista de ERC con lo de los ríos de sangre y ahora con el pucherazo. Dudo muchísimo que cualquier votante coherente de ERC se lo pudiese llegar a creer. Pero bueno, se han creído cosas que ni un niño con buen nivel de Primaria se creería así que no pongo la mano en el fuego.

Un abrazo!
 
Hombre, es un gobierno franquista, no hay democracia en España. Por eso se quieren separar entre otras cosas, para hacer verdadera democracia tal y como proclama la Ley de Transitoriedad, y los españoles les miremos compungidos mientras nos hacen la peineta. O el símbolo que tengan los catalanes, que la peineta es muy española. Dejo enlace a la noticia de lo de ERC por si alguien quisiera ampliar conceptos.

http://www.elmundo.es/cataluna/2017/11/30/5a1fe5c5e5fdea600a8b45f4.html

Un abrazo!
 
Está ahora mismo Cao de Benos con Ferreras hablando de la conexión Generalitat - Corea del Norte. El delegado dice que Corea no se inmiscuye en asuntos internos de otros países.
 
El cas de SIXENA
Article de Carles Camp *Interessant saber tot això*

MADRID SÍ PAGA ELS TRAÏDORS ; El cas de SIXENA
El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI. L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació. Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser depositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció. El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre. El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment. Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000. Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar. Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art. Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates. Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.

Básicamente viene a decir que gracias a Catalunya se han restaurado, razón no le falta, pero la muletilla de si hubieran seguido en aragon no existirían, Nunca lo puedes saber, Y gracias a Catalunya las monjas vivieron bien sin ser violadas y asesinadas por los pueblerinos aragoneses.
 
Arriba Pie