Vaya morrazo de excusa.
"No me gusta pegarte, pero es que tú me obligas..."
Pero viendo las reacciones del españolismo, en el que califican el contenido del simposiom como "falsedades", "manipulaciones históricas" y "calumnias", me doy cuenta de que no solamente es absolutamente necesario, sinó que debería haber uno cada año.
por que estamos discutiendo por un titulo, que creo que todos estamos de acuerdo en que es muy desafortunado
A ver si ahora va a resultar que los fanáticos no pueden tener títulos, o que no se puede hacer una selección adecuada entre ellos para obtener el resultado que me place (como es el caso).
Manu1oo1
Te cagas...
Luego decís que no tenéis sorbido el seso...
Hoygan, la gente que está en ese simposio o como se llame, tienen un CV brillante, son historiadores de prestigio. No puede ser que ya hayan tenido eso en cuenta?
vamos digo yo
por que estamos discutiendo por un titulo, que creo que todos estamos de acuerdo en que es muy desafortunado
Amb motiu de la commemoració del trescentè aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània (Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans) convoquen el simposi Espanya contra Catalunya: una visió històrica (1714-2014). L’objectiu és analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fi ns als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país l’acció política, gairebé sempre de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya. L’anàlisi tindrà un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, sociòlegs i lingüistes. Els diversos ponents analitzaran les condicions d’opressió nacional que ha patit el poble català al llarg d’aquests segles, les quals n’han impedit el ple desenvolupament polític, social, cultural i econòmic.
Durant aquests tres dies (12, 13 i 14 de desembre de 2013), el simposi incidirà en els efectes de la repressió institucional, política i administrativa al llarg dels segles XVIII, XIX, XX i XXI, i destacarà, també en aquest aspecte, la repressió militar i la presència de trescents anys d’espanyolisme a Catalunya. La repressió econòmica i social també subratllarà el fet immigratori i l’acció de l’Església catalana. Un altre àmbit d’actuació constant de l’Estat espanyol és la repressió lingüística i cultural. Aquí, hom incidirà, a més, en la falsifi cació de la història, la repressió sobre els mitjans de comunicació i l’espanyolització del món educatiu. La repressió en el camp del dret, els exilis que han solcat la nostra història i les referències al País Valencià i a les Illes Balears centraran, així mateix, l’atenció d’aquest simposi.
Programa
Lliçó inaugural: «Espanya i Catalunya, tres-cents anys de confl icte polític»
LA REPRESSIÓ INSTITUCIONAL, POLÍTICA I ADMINISTRATIVA
Cap a una nova estructura política centralista: segle XVIII
La construcció d’un estat liberal espanyol: segle XIX
Entre l’autonomia i la reacció uniformitzada: segle XX-XXI
La repressió militar: l’exèrcit sobre el país
Tres-cents anys d’espanyolisme a Catalunya
LA REPRESSIÓ ECONÒMICA I SOCIAL
El cadastre: l’arrencada de l’espoli econòmic: segle XVIII
La indústria catalana com a motor de l’economia espanyola: segle XIX
L’economia catalana i el cost de les desigualtats espanyoles: segle XX
L’apoteosi de l’espoli: segle XXI
El fet immigratori, factor de desnacionalització?
L’Església catalana entre la resistència i la col·laboració
LA REPRESSIÓ CULTURAL I LINGÜÍSTICA
Contra l’ànima d’un poble: la repressió cultural
Destruir la llengua, destruir la nació: la repressió lingüística
La falsifi cació de la història
L’espanyolització del món educatiu
La llarga repressió dels mitjans de comunicació
La uniformització legislativa espanyola contra el dret propi català
Espanya contra les Illes Balears
Espanya contra el País Valencià
L’EXILI
El primer exili contemporani: l’exili austriacista
Exiliats de tots colors: segle XIX
L’exili com a desertització nacional: segle XX
Shht... dejad el simposio de lado que están reunidos Mas, Junqueres, Herrera y Fernandez están reunidos en la Generalitat para discutir la pregunta de la consulta.
Sent from my Haier HW-W910 using Tapatalk
Como referencia, la pregunta escocesa es "Should Scotland be an independent country?"
Shht... dejad el simposio de lado que están reunidos Mas, Junqueres, Herrera y Fernandez están reunidos en la Generalitat para discutir la pregunta de la consulta.
Sent from my Haier HW-W910 using Tapatalk
Continuando con cosas cómicas. Donde está el problema en preguntar "¿Quieres la independencia y que Cataluña sea un estado soberano?" No entiendo el problema. Que les aflige a esos iluminados que teneis en la Generalitat???
Un abrazo!
No sólo es el "Españolismo", como tu lo calificas. Lo que pasa es que es más fácil acudir a la crítica gruesa. Es más fácil acusar al otro de "Imperialista" o de "querer arrasar Cataluña" como dice Homs. Cuando la crítica es más matizada, entonces, claro es más difícil argumentar. Vuelvo a citar a Casanova: “España contra Cataluña: una mirada histórica (1714-2014)”, organizado por el Centro de Historia de Cataluña, dependiente del Departamento de Presidencia de la Generalitat. Pese a lo bonita que puede resultar la celebración, no hay un hilo conductor que una aquel pasado de 1714 con el presente, como si la historia de España de los siglos XVIII, XIX y XX hubiera sido una lucha continua de España contra Cataluña y del “pueblo” catalán contra España para mantener sus libertades.
La historia proporciona abundantes ejemplos de lo contrario y si ampliamos el enfoque a una historia social, y no solo política e institucional, donde los obreros y campesinos, clases trabajadoras en general, se constituyen en el principal sujeto histórico, el objeto de estudio “España contra Cataluña” constituye una clara simplificación. Una historia que deje de concentrarse en las vidas y acciones de los dirigentes y preste atención, por el contrario, a amplios segmentos de la población y a las condiciones bajo las que vivían, que desplace el foco de interés desde las élites a las vidas, actividades y experiencias de la mayoría de la población, proporcionaría resultados distintos. No creo, por ejemplo, que la historia del anarquismo, tan presente en la Cataluña contemporánea, sus conflictos, luchas de clases y violencia, las ejecuciones en Montjuic, la organización de grupos de pistoleros por parte de la patronal, el terrorismo anarquista o el anticlericalismo, pueda interpretarse como una historia de España contra Cataluña.