En aquest sentit, caldrà que durant les negociacions amb l’Estat espanyol i amb la resta d’agents internacionals quedin clars els vincles culturals, sentimentals, socials, geogràfics, històrics i econòmics entre els territoris històrics dels Països Catalans. I expressar la voluntat que aquests vincles esdevinguin polítics quan la resta de territoris coincideixin, democràticament, en aquesta voluntat. Per això, també convé que persones i entitats representatives dels diversos territoris siguin presents en el procés de la transició nacional i que les estructures d’estat que s’hagin de crear tinguin present la possibilitat que qualsevol altre territori històric de la nació catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democràtica afegir-se a la futura República catalana o crear-ne una altra i federar-s’hi.
) . Todo ese mantra de la Catalunya Nord, que a nivel cultural y de "folclore" existe, no tiene su reflejo en el sentimiento nacional. Son franceses, se siente franceses y no quieren saber nada de pertenencia ni a España ni a una hipotética Catalunya independiente.
