Al llibre
‘La rebelión catalana’, que a l’edició en castellà té un pròleg d’Isaac Rosa, el Baños analista escrivia: “Vaig celebrar a crits el gol d’Iniesta i vaig plorar d’emoció a la Via Catalana, i em sento membre dels pobles d’Espanya i adversari del Regne d’Espanya. Admiro la literatura espanyola, el periodisme de Camba i Cunqueiro, el cinema de Berlanga i el flamenc de José Mercé”.
Entre la cervesa i el ‘pincho moruno’, el Baños destil·la amb ironia i provocació això:
— Jo podria dir que sóc espanyol. Camões va dir allò de: “Parleu de castellans i portuguesos, perquè espanyols som tots”. Jo penso en castellà, veig una continuïtat cultural espanyola o fins i tot del sud d’Europa. El que no vull és pertànyer a l’Estat espanyol. Però Espanya és intrencable. Les famílies, els amics, el ‘pueblo’, les tapes, el cinema, la literatura és impossible de trencar. El que volem trencar és l’Estat.