Esta mañana, al despertar, por unos instantes pensé que todo había sido un mal sueño y me vino a la mente una canción de hace 40 años del inclasificable Jaume Sisa...
Han tancat la Rambla
Han fet fora a tothom
Han buidat els arbres
Dels ocells i les flors
Quina nit més trista
Si no et tinc al costat
El silenci m'envolta
Per tot arreu allà on vaig
Me cago en Déu, que sol que estic!
Mariners a la dàrsena del moll
Del sucre i del carmel
Han identificat
Els confidents anònims del cel
Prens una cervesa
Penses en el futur
Quin país més bèstia
M'ha tocat viura amb tu
Sento les sirenes
Al passeig enreixat
Ànimes en pena
La sortida han barrat
Les golondrines ja se'n van
Han tancat la Rambla
Han fet fora a tothom
Han assecat les fonts
I els quioscos tancats
Una música màgica
Ha nascut allà al port
Surt del dit de Colom
Han fet fora a tothom
Han buidat els arbres
Dels ocells i les flors
Quina nit més trista
Si no et tinc al costat
El silenci m'envolta
Per tot arreu allà on vaig
Me cago en Déu, que sol que estic!
Mariners a la dàrsena del moll
Del sucre i del carmel
Han identificat
Els confidents anònims del cel
Prens una cervesa
Penses en el futur
Quin país més bèstia
M'ha tocat viura amb tu
Sento les sirenes
Al passeig enreixat
Ànimes en pena
La sortida han barrat
Les golondrines ja se'n van
Han tancat la Rambla
Han fet fora a tothom
Han assecat les fonts
I els quioscos tancats
Una música màgica
Ha nascut allà al port
Surt del dit de Colom