En base a les dades obtingudes es pot assegurar que les tertúlies dels mitjans de comunicació d’àmbit català són més plurals que les tertúlies dels mitjans amb seu a Madrid.
Pel que fa a la consulta del 9N, un 92% dels tertulians que participen en els mitjans d’àmbit espanyol hi està en contra i un 8% hi està a favor. En els mitjans catalans, els favorables a la consulta representen el 63% i els contraris un 37%.
Si es fixa l’atenció en els partidaris i detractors de la independència de Catalunya, en els mitjans d’àmbit espanyol els partidaris que Catalunya continuï sota administració espanyola arriben fins al 97%, els favorables a la independència són un 2% i un 1% es manté neutral. En els mitjans d’àmbit català, el 55% són partidaris de la independència, mentre que els contraris arriben al 38% i un 7% no es posiciona.
Si s’analitzen les dades en funció de si els mitjans de comunicació són públics o privats, el resultat es manté favorable a la pluralitat dels mitjans d’àmbit català, on si bé pot haver-hi certa descompensació en favor de les posicions sobiranistes –la qual cosa no deixa de reflectir la realitat catalana en base als resultats electorals o les enquestes oficials- no pot defensar-se en cap cas que les veus contràries a la consulta o la independència no hi siguin presents.
En el cas dels mitjans públics espanyols, les dades ens demostren que no hi ha ni un sol tertulià que defensi ni la consulta del 9N, ni la independència de Catalunya. És l’únic cas de tots els estudiats (amb l’excepció de la cadena COPE, que fa idèntics resultats), en què podríem parlar en els termes de “pensament únic” o “espiral de silenci”, ja que els resultats són evidents en els dos supòsits, consulta 9N i independència de Catalunya: 100% dels tertulians en contra i 0% a favor.
A aquestes dades cal afegir una lectura global de l’oferta televisiva. Mentre que a Catalunya es poden sintonitzar tots els mitjans amb seu a Madrid analitzats –i que suposen entre el 78% i el 80% del share català- els mitjans catalans només representen entre un 20% i un 22% de l’audiència catalana.
Tenint en compte aquesta realitat i el resultat de l’anàlisi sobre les tertúlies polítiques i d’actualitat, es fa molt complicat defensar que el relat polític que els ciutadans catalans reben a les seves llars a través de la ràdio i la televisió és uniformement favorable a la independència de Catalunya.
Fins i tot si un ciutadà decidís consumir només mitjans de comunicació d’àmbit català, aquest tindria garantides les veus no favorables a la independència de Catalunya en un 45% dels opinadors (38% en contra i 7% de neutrals).